Enric Granados

Enric Granados i Campiña (Lleida 1867 - Canal de la Mànega 1916) és un dels pianistes més influents de Catalunya i de l'estat espanyol, creador de l'escola moderna de piano. Dels tres artistes que van participar en la creació de Boires Baixes, ell és el que va guanyar més renom, fins al punt que les seves obres, que es poden enquadrar dins el modernisme simbolista, són conegudes i interpretades actualment arreu del món.

​

La seva trajectòria fou molt dilatada, component gran quantitat de peces musicals la majoria de les quals per piano, encara que també hi trobem òperes, música de cambra, obres orquestrals, entre d'altres. Nascut a Lleida, i fill de pare cubà i mare càntabra, de jove la seva família es va traslladar a Barcelona, lloc on va començar els seus estudis de música i on es va integrar ràpidament en els cercles culturals de l'època. Fou aquí on es forjà l'amistat amb Josep Maria Roviralta, que es mantindria al llarg dels anys i fins l'accidentada mort de Granados a bord del vaixell Sussex, quan aquest fou torpedinat per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Enric Granados. Font: Enciclopèdia catalana.

​

L'any 1902, i arran precisament de l'amistat amb Roviralta, va compondre una reducció per cant i piano del que s'ha conegut com a Cançó d'amor, un dels poemes centrals de Boires Baixes, tot i que en el llibre hi apareix amb el nom de Cançó I. Aquesta peça, que formalment es pot considerar un lied, va se concebuda com a part d'una obra major per veu i orquestra que havia d'englobar la totalitat del text de Roviralta. No obstant això, aquesta obra orquestral, o poema simfònic, no es va arribar a culminar mai i només es va incloure al llibre la partitura de la Cançó d'amor. Tal com resa l'última pàgina de la publicació, aquesta es va acabar d'imprimir el 15 de maig de 1902, al temps que s'anunciava que "a la vinent temporada es donarà a conèixer en un concert públic la part musical d'aquest poema composta per Enrich Granados". No hi ha constància que Boires Baixes arribés a estrenar-se com a poema simfònic ni que la part instrumental arribés a acabar-se tal com fou concebuda. No obstant això, sí que es sap que el fill d'Enric Granados, Eduard Granados, va realitzar uns instrumentació per orquestra de la Cançó d'amor que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

​

A l'estudi El compositor catalán Enrique Granados. Análisis de tres canciones de concierto: La boyra (1900), Cansó d'amor (1902) i Elegia eterna (1912) la musicòloga Miriam Perandones presenta un acurat estudi musical de la Cançó d'amor d'Enric Granados tal i com apareix al llibre. A continuació es pot escoltar la Cançó d'amor, a càrrec de Maria Lluïsa Muntada. 

​

Lletra de la Cançó d'amor:

​

Cançó I

​

Sento una frisança al cor

que em diu que tinc d'estimar.

Jo bé l'espero l'amor!

​

Jo bé l'espero l'amor!...

L'amor no es vol atansar!...

​

Les flors que hi ha en el jardí

aviat esclataran.

Els aucells les voltaran...

​

No em voltarà ningú a mi!...

Els aucells les besaran...

No em besarà ningú a mi!

​

Després jo les colliré

i elles m'engalanaran...

Elles m'engalanaran!...

I jo a qui engalanaré!...

​

Què en treu la boscana flor

d'omplir l'aire amb son perfum!

Què en treu la boscana flor

si no la olora ningú!...

​

A la primera edició de Boires Baixes, al final de tot del llibre, s'hi podia trobar un annex amb la partitura d'aquesta cançó per veu i piano tal i com es mostra a continuació:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Actualment, la Cançó d'amor és una de les obres per veu i piano que més sovint s'interpreten d'Enric Granados, i són molts els intèrprets que n'han efectuat enregistraments, com la ja mencionada Maria Lluïsa Muntada o les també sopranos Carmen Bustamante i Montserrat Caballé, entre moltes d'altres de reconegut renom. A part de la partitura original, i per facilitar-ne la interpretació de la peça, s'han editat nombroses partitures de la Cançó d'amor.

​

Com a curiositat relacionada amb la música de Boires Baixes, cal mencionar que el grup de música gironí Ca Vell va adaptar l'any 2013 una part del text del llibre en una cançó, titulada igualment Boires Baixes, del seu disc Decadents, podeu escoltar-la a continuació: