Per Josep Maria Roviralta, Lluís Bonnín i Enric Granados
Boires Baixes, una obra d'art total pràcticament oblidada
Boires Baixes és considerat un dels millors testimonis editorials del concepte d'art global tan característic del Modernisme. Des del text profundament simbòlic de Josep Maria Roviralta, la composició tipogràfica i la impressió d'Oliva de Vilanova, les al·lucinants il·lustracions de Lluís Bonnín, passant per la música que acompanya el text obra d'Enric Granados, i fins l'enquadernació del llibre, a càrrec de Conrad Martí, tot el conjunt -fins i tot el punt de llibre- conforma una obra molt treballada i característica de l'època.
La impremta Oliva va ser fundada l'any 1899 a Vilanova i la Geltrú per Joan Oliva i Milà, impressor i bibliotecari de la Biblioteca-Museu Balaguer d'aquella ciutat. Les seves obres van ser excel·lentment cuidades i són considerades uns dels millors exponents d'impressió de l'època. Va ser doncs durant aquesta primerenca etapa, l'any 1902, que es publicà Boires Baixes. Més tard, l'any 1915, l'empresa es va traslladar a Barcelona, on va adoptar el nom comercial d'Oliva de Vilanova. Fou llavors quan l'impremta passà a mans del fill, Víctor Oliva, que esdevingué un dels grans noms de les arts gràfiques del Modernisme.
Boires Baixes és en essència un drama poètic, amb aspiracions de poema simfònic, que amb prou feines arribà a representar-se, i que durant dècades no ha restat pràcticament reeditat fins al punt que, actualment, es considera més una raresa d'especialistes i bibliòfils més que no pas una obra literària d'interès pel públic en general.
Al número 1 de la revista Pèl & Ploma, Eugeni d'Ors en feu una extensa ressenya, on s'aborden la majoria d'aspectes simbòlics i estètics de l'obra. A continuació es presenta aquest anàlisi, que segur ajudarà a entendre la importància d'aquest llibre dins el panorama modernista d'inicis de segle XX a Catalunya.
Primer número de Pèl & Ploma, febrer 1902 Font: Bibliotec digital de Catalunya.
Clicar a la imatge per obrir-ne l'enllaç.
De l'obra original només se'n van imprimir 200 exemplars, la majoria d'ells actualment extraviats i, només uns pocs, conservats escrupolosament als fons de biblioteques com la de l'Ateneu Barcelonès, la de la Casa de l'Ardiaca o a la mateixa Biblioteca Nacional d'Espanya. D'ençà de llavors Boires Baixes ha desaparegut pràcticament per complet del panorama literari del país. Fins al punt que des de 1902 només s'ha publicat una sola vegada la part escrita del llibre, en un volum recopilatori titulat Boires i Crisantemes. El poema en prosa modernista, a cura de Maria Àngela Cerdà, publicat l'any 1990 per Edicions de la Magrana. Aquest volum, que és en essència un estudi de la prosa poètica de principis de segle XX, recull i analitza alguns dels exemples més característics del gènera i inclou obres de Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Alexandre de Riquer i el mateix Josep Maria Roviralta.
Portada del recull Boires i Crisantemes. Font: Elaboració pròpia.
Actualment, també aquest estudi es troba ja descatalogat i, per tant, Boires Baixes s'ha convertit en un llibre introbable, en una raresa de la qual es pot sentir a parlar però que a la pràctica és extremadament difícil de llegir-ne el text i, menys encara, poder-ne apreciar les il·lustracions, poder-ne admirar la disposició de versos i imatges, poder-ne copsar els detalls de l'edició o poder-ne escoltar la partitura. És doncs aquest el motiu d'aquesta pàgina, treure Boires Baixes d'entre la boira on ha estat sumit durant pràcticament 120 anys i oferir-lo íntegrament a tothom qui vulgui gaudir-lo.
